First reprinting, 1968, johnson reprint corporation printed in the united states of america
44 d e s e c t a m a s s o n u m
De s e c t a m a s s o n ü m 45
46 de s e c t a m a s s o n u m
50 e p i s t o l a e n c y c l i c a
E p i s t o l a e n c y c l i c a m
82 s . i a c o b i d e c u b a
94 s. r i t u u m c o n g r e g a t i o n e
1 3 0 avenionen. et valentinen.
1 3 2 a venionen. èt valentinen.
A venionen. et valentinen. 137
Cosi alla diffusione od alla con- ferma dell' eresìa.
220 ex actis consistorialibus cathedralem ecclesiam u r -
Ex. actis co: »istorialibus 221
222 ex. actis consistorialibus
I u r i s 5 a t r 0 n a t u s 239
240 i u r i s p a t r o n a t u s
I u r i s p a t r o n a t u s 241
242 i u r i s p a t r o n a t u s
252 r o m a n a a f f r a n c a t i o n i s e t c a p e l l a n i a e
R o m a n a a f f r a n c a t i o n i s e t c a p e l l a n i a e 253
2s4 r o m a n a e a f f r a n c a t i o n i s e t c a p e l l a n i a e
C a p u t a q u é n . - v a l l e n . 3 1 5
316 c a p u t a q u e n . - v a l l e n .
C a p u t a q u e n . - v a l l e n . 317
3 1 8 c a p u t a q u e n . - v a l l e n .
C a p u t a q u é n . - v a l l e n . 319
320 c a p u t a q u é n . - v a l l e n .
G a p u t a q u e n . - v a l l e n . 321
322 c a p u t a q u é n . - v a l l e n .
O r d i n a t i o q u o a d s a c r a m m u s i c e n . 341
342 o r d i n a t i o q u o a d s a c r a m m u s i c e n .
O r d i n a t i o q u o a d sacram musicen. 343
344 o r d i n a t i o q u o a d s a c r a m m u s i g e n .
O r d i n a t i o q u o a d s a c r a m m u s i c e n . 345
346 o r d i n a r i o q u o a d s a c r a m m u s i c e n »
O r d i n a t i o q u o a d s a c r a m mpusicen. 347
348 o r d i n a t i o q u o a d s a c r a m m u s i c e n .
O r d i n a t i o q u o a d s a c r a m m u s i c e n . 349
420 e x a c t i s c o n s i s t o r i a l i b u s
E x a c t i s c o n s i s t o r i a l i b u s 423
424 e x a c t i s c o n s i s t o r i a l i b u s
E x a c t i s con [storialibus 4 2 5
E x a c t i s c o i l s t o r i a l i b u s 427
F o r o s e m p r o n i e n . 479
480 f o r o s e m p r o n i e n .
F o r o s e m p r o n i e n . 481
484 c i v i t a t i s c a s t e l l i
C i v i t a t i s c a s t e l l i 485
486 c i v i t a t i s c a s t e l l i
C i v i t a t i s c a s t e l l i 487
488 c i v i t a t i s c a s t e l l i
C i y i ï a t i s c a s t e l l i 489
490 c i v i t a t i s c a s t e l l i
536 t a r r a c o n e n . et o x o m e n .
T a r r a c o n e n . e t o x o m e n . 537
538 t a r r a c o n e n . et o x o m e n .
N u l l i u s m o n t i s g a s s i n i 539
540 n u l l i u s m o n t i s g a s s i n i
N u l l i u s m o n t i s g a s s i n i 54 i
542 n u l l i u s m o n t i s g a s s i n i
N u l l i u s m o n t i s c a s s i n i 543
612 i n d e x g e n e r a l i s
614 i n d e x g e n e r a l i s
I n d e x g e n e r a l i s 615
616 i n d e x g e n e r a l i s
618 i n d e x g e n e r a l i s
I n d e x g e n e r a l i s 619
620 i n d e x g e n e r a l i s
166 NOTIFICATIO Terra del fuoco all' Islanda , la lingua de' Concilii e de' Padri, la lingua delle due civiltà unifica- trici del mondo , quella cue fu degna di venire appresso l'ebraica e la greca sul titolo della croce, e cotal tesoro di lingua lo scam- bino con un gergo non riconosci- bile dal Cavalca, nè dall'Alighie- ri ; quindi sebbene siansi arbi- trati d'ingerire variazioni nel rito, punto lecite senza il con- senso dell' Autorità moderatrice della liturgia per l'Universo ; all' occhio de' semplici quell' ap- parato di novità può sembrare innocente e, quasi una delle tante forme liturgiche, onde s' abbella la Chiesa. Male pur questo , e gravissimo , involgendo enorme lesione dell' ecclesiastica discipli- na circa la legge della preghiera, la quale, secondo la celebre for- móla di S. Celestino fìssa la legge del credere: Ut legem credendi lex statuat supplica/idi (Ep. X X I ) .
Ma v' ha di peggio. Essi rove- sciano le leggi divinamente poste a'wimpedire, che nella Chiesa dove tutto è ordine, altri invada gli uffici senza missione, u Come pre- dicheranno, domanda l'Apostolo, se non sono invitati??' Quomodo praedicabunt nisi mittantur ? (Rom. X, 15). Or mentre il Di- vino Unigenito le tante volte protesta, non essere sua propria, ma del Padre la dottrina predi- cata da lui - Sermonem quem audistis non est meus, sed, eius qui misit me, Patris (Ioan. XIV,
vinculum unitatis omnium fide- lium catholicorum ah Amazonum fluvio ad Tagum, a Terra quae ah igne nomen habet, ad Thulem: linguam Conciliorum ac Patrum; linguam duarum Potestatum, Ro- manae et Christianae, quae Mun- dum cum civilibus moribus uni- tate donaverunt (civili videlicet et religiosa); linguam denique, quae digna fuit, ut post Hebraicam et Graecam in Titulo Crucis cons er i- heretur ; atque hanc tam magni pretii linguam cum obscura qua- dam loquendi ratione commutent, quam neque Cavalca, neque Ali- gherius agnoscerent : et quamvis in ecclesiasticum Ritum variatio- nes inducere arbitrati sint, quod quidem, absque consensu supremi moderatoris Sacrae Liturgiae in universa terra, facere nefas est; oculis tamen imperitorum homi- num hic novitatis apparatus in- nocens videri potest, atque una e tot liturgicis formis, quibus con- decorata Ecclesia. At vero et hoc malum est, et quidem gravissi- mum, quum ecclesiasticam disci- plinam de supplicandi lege vehe- menter laedat; quae iuxta perce- lebre S. Caelestini effatum, cre- dendi legem statuit : « Ut legem credendi, ait, lex statuat suppli- candi » (Ep. XXI).
Sed praeterea quod peius est hi leges subvertunt divinitus po- sitas , ne quis in Ecclesia ubi o- mnia ordinata sunt , officia sibi usurpet sine missione. « Quomodo praedicabunt, sciscitatur Aposto- lus, nisi mittantur?» (Rom.X, 15). Igitur dum Unigenitus Dei adeo saepenumero protestatur , suam