I. CANTIONES BOHEMICAE.

 I. LEICHE.

 1.

 2.

 3.

 4.

 5.

 6.

 7.

 8.

 9.

 10.

 11.

 12.

 13.

 14.

 15.

 16.

 17.

 18.

 19.

 20.

 21.

 22.

 23.

 24.

 25.

 26.

 27.

 28.

 29.

 30.

 31.

 32.

 33.

 34.

 35.

 36.

 37.

 38.

 39.

 40.

 41.

 42.

 43.

 44.

 45.

 46.

 47.

 48.

 49.

 50.

 II. LIEDER.

 51.

 52.

 53.

 54.

 55.

 56.

 57.

 58.

 59.

 60.

 61.

 62.

 63.

 64.

 65.

 66.

 67.

 68.

 69.

 70.

 71.

 72.

 73.

 74.

 75.

 76.

 77.

 78.

 79.

 80.

 81.

 82.

 83.

 84.

 85.

 86.

 87.

 88.

 89.

 90.

 91.

 92.

 93.

 94.

 95.

 96.

 97.

 98.

 99.

 100.

 101.

 102.

 103.

 104.

 105.

 106.

 107.

 108,

 109.

 110.

 111.

 112.

 113.

 114,

 115.

 116.

 117.

 118.

 119.

 120.

 121.

 122.

 123.

 124.

 125.

 126.

 127.

 128.

 129.

 130.

 131.

 132.

 133.

 134.

 135.

 136.

 137.

 138.

 139.

 140.

 141.

 142.

 143.

 144.

 145.

 146.

 147.

 III. RUFE.

 148.

 149.

 150.

 151.

 152.

 153.

 154.

 155.

 156.

 157.

 158.

 159.

 160.

 161.

 162.

 163.

 164.

 165.

 166.

 167.

 168.

 169.

 170.

 171.

 172.

 173.

 174.

 175.

 176.

 177.

 178.

 179.

 180.

 181.

 182.

 183.

 184.

 185.

 186.

 187.

 188.

 189.

 190.

 191.

 192.

 193.

 194.

 195.

 196.

 197.

 198.

 199.

 200.

 201.

 202.

 203.

 204.

 205.

 206.

 207.

 208.

 209.

 210.

 211.

 212.

 213.

 214.

 215.

 216.

 BEILAGEN.

 I.

 II.

 III.

 IV.

 V.

 VI.

 VII.

 VIII.

 IX.

 X.

 XI.

 XII.

 XIII.

 XIV.

 xv.

 XVI.

 XVII.

 XVIII.

 XIX.

 xx.

 XXI.

 XXII.

 XXIII.

 XXIV.

 xxv.

 XXVI.

33.

1. Iris ostentans

Nova gaudia

Post acta fulmina,

Ornata clares

Super sidera

Patrans miracula.

Hoc decus tua curia

Depromit tibi mente sedula

Per cuncta saecula.

2. Habuit namque

In Idea

Deica gratia

Nexu carente

Ab Infantia

Omni spurcitia.

Noscant tua juvamina,

Qui tibi canunt nova carmina,

Praeclara domina.

3. Aerumnosa hic

Habitacula,

Trabe suspiria,

Sedentes valle

In lacrymosa

Post coeli agmina.

Precamur te familia

Commenda nato nostra carmina

Post vitae proelia.

4. Mare, quos gressu

Hic meabili

Efficit timidos,

In medio

Divae acie

Statuat servulos ;

Prorsus nihil noceat,

Sed tota turma nos ad se trahat

Coeli In patriam.