I. CANTIONES BOHEMICAE.

 I. LEICHE.

 1.

 2.

 3.

 4.

 5.

 6.

 7.

 8.

 9.

 10.

 11.

 12.

 13.

 14.

 15.

 16.

 17.

 18.

 19.

 20.

 21.

 22.

 23.

 24.

 25.

 26.

 27.

 28.

 29.

 30.

 31.

 32.

 33.

 34.

 35.

 36.

 37.

 38.

 39.

 40.

 41.

 42.

 43.

 44.

 45.

 46.

 47.

 48.

 49.

 50.

 II. LIEDER.

 51.

 52.

 53.

 54.

 55.

 56.

 57.

 58.

 59.

 60.

 61.

 62.

 63.

 64.

 65.

 66.

 67.

 68.

 69.

 70.

 71.

 72.

 73.

 74.

 75.

 76.

 77.

 78.

 79.

 80.

 81.

 82.

 83.

 84.

 85.

 86.

 87.

 88.

 89.

 90.

 91.

 92.

 93.

 94.

 95.

 96.

 97.

 98.

 99.

 100.

 101.

 102.

 103.

 104.

 105.

 106.

 107.

 108,

 109.

 110.

 111.

 112.

 113.

 114,

 115.

 116.

 117.

 118.

 119.

 120.

 121.

 122.

 123.

 124.

 125.

 126.

 127.

 128.

 129.

 130.

 131.

 132.

 133.

 134.

 135.

 136.

 137.

 138.

 139.

 140.

 141.

 142.

 143.

 144.

 145.

 146.

 147.

 III. RUFE.

 148.

 149.

 150.

 151.

 152.

 153.

 154.

 155.

 156.

 157.

 158.

 159.

 160.

 161.

 162.

 163.

 164.

 165.

 166.

 167.

 168.

 169.

 170.

 171.

 172.

 173.

 174.

 175.

 176.

 177.

 178.

 179.

 180.

 181.

 182.

 183.

 184.

 185.

 186.

 187.

 188.

 189.

 190.

 191.

 192.

 193.

 194.

 195.

 196.

 197.

 198.

 199.

 200.

 201.

 202.

 203.

 204.

 205.

 206.

 207.

 208.

 209.

 210.

 211.

 212.

 213.

 214.

 215.

 216.

 BEILAGEN.

 I.

 II.

 III.

 IV.

 V.

 VI.

 VII.

 VIII.

 IX.

 X.

 XI.

 XII.

 XIII.

 XIV.

 xv.

 XVI.

 XVII.

 XVIII.

 XIX.

 xx.

 XXI.

 XXII.

 XXIII.

 XXIV.

 xxv.

 XXVI.

33.

1. Iris ostentans
Nova gaudia
Post acta fulmina,

Ornata clares
Super sidera
Patrans miracula.

Hoc decus tua curia
Depromit tibi mente sedula
Per cuncta saecula.

2. Habuit namque
In Idea
Deica gratia

Nexu carente
Ab Infantia
Omni spurcitia.

Noscant tua juvamina,

Qui tibi canunt nova carmina,

Praeclara domina.

3. Aerumnosa hic
Habitacula,
Trabe suspiria,

Sedentes valle
In lacrymosa
Post coeli agmina.

Precamur te familia
Commenda nato nostra carmina
Post vitae proelia.

4. Mare, quos gressu
Hic meabili
Efficit timidos,

In medio
Divae acie
Statuat servulos ;

Prorsus nihil noceat,

Sed tota turma nos ad se trahat

Coeli In patriam.